dijous, 30 d’abril del 2009

Poema:El pi


El pi del meu jardí,

que ara veig des d'aquí,

m'inspira coses d'ahir.

Té agulles fines i esclar,

també té pinyes.

Dona pinyons,

que són molt bons.

I fa de caseta,

pels ocells de la caleta.

Sota la seva ombra,

n'hi ha per fer una migdiada bona.

Les seves branquesfortes i resistents

s'extenen cap els cels lluents.

L'he vist crèixer des de petit,

quant era escanyolit.

I ara és gros frondòs i majestuòs.